| La
utilització de grans (mega) pedres (lithos) en la construcció
és un fenomen que pot observar-se tant en les primeres societats
agropecuàries (dòlmens, menhirs) com en les societats històriques
(muralles, edificis públics...).
|
 |
La investigació
moderna, però, ha reservat el terme “megalític”
per a definir un seguit de monuments, els més freqüents dels
quals són els sepulcres d’inhumació individual o col·lectiva,
característics d’una extensa zona d’Europa entre el
V i el II mil·lenni aC. |
|
Aquests
sepulcres es troben bàsicament en dues àrees: la de la façana
atlàntica de l’Europa occidental i la de l’Egea-Mediterrània
occidental. El fenomen megalític a Catalunya s’insereix en
la primera d’aquestes zones, que es caracteritza per la presència
de menhirs i dòlmens. A Catalunya els monuments megalítics van ser un dels primers fenòmens que van atreure l’atenció dels investigadors des del segle XIX, que generaren una extensa literatura. |
|
 |
 |
 |
megalitisme@hotmail.com
|
|||||
