[m a l a c a n d r a]

DOSSIER LOVECRAFT

Història del Necronomicon

Howard Phillips Lovecraft
inclosa en una carta enviada a Clark Ashton Smith en 1927

Traducció de Carles Bellver Torlà <CBT@iName.com>
Text original: History of the Necronomicon


Manuscrit original


Títol original: Al-Azif -"azif" era la paraula usada pels àrabs per designar el so nocturn (produït pels insectes) que se suposava que era la cridadissa dels dimonis.

Compost per Abdul Al-Hazred, un poeta boig de Sanna, al Iemen, que es diu que va florir en l'època dels califes Omeies, vers l'any 700. Va visitar les ruïnes de Babilònia i els secrets subterranis de Memfis, i va passar deu anys, tot sol, al gran desert del sud d'Aràbia -el Roba al Khaliyeh o "Espai buit" dels àrabs antics i desert Dahma o "porpra" dels moderns. D'aquest desert en conten prodigis estranys i increïbles aquells que pretenen haver-hi penetrat. Durant els seus anys darrers, Al-Hazred va viure a Damasc, on va escriure el Necronomicon (Al-Azif), i es conten coses terribles i contradictòries de la seva mort o desaparició final (any 738). Diu Ibn Khallikan (el seu biògraf del segle XII) que el va engrapar un monstre invisible a ple dia i el va devorar horriblement davant d'un gran nombre de testimonis esbalaïts. De la seva demència es conten moltes coses. Assegurava que havia vist la fabulosa Irem, la Ciutat dels Pilars, i que havia trobat sota les ruïnes d'una ciutat sense nom del desert els secrets i els anals espantosos d'una raça més antiga que la humanitat. Era indiferent a la fe musulmana, i adorava divinitats desconegudes a les quals anomenava Yog-Sothoth i Cthulhu.

L'any 950 l'Azif, que havia assolit una circulació considerable, tot i que clandestina, entre els filòsofs de l'època, va ser traduir en secret al grec per Theodorus Philetas de Constantinoble amb el títol Necronomicon. Al llarg d'un segle, va impulsar experiments terribles, fins que va ser prohibit i cremat pel patriarca Miquel. Després d'això, només n'hi ha notícies furtives, però Olaus Wormius en va fer una traducció al llatí en l'Edat Mitjana (1228), i el text llatí es va imprimir dues voltes -una al segle XV en caràcters gòtics (manifestament a Alemanya) i l'altra al XVII (probablement a Espanya). Totes dues edicions manquen de peu d'impremta, de manera que és per indicis tipogràfics que es suposa la data i el lloc de publicació. L'obra, tant en versió grega com llatina, va ser prohibida pel Papa Gregori IXè l'any 1232, poc després que la traducció llatina hi fes parar atenció. L'original àrab ja era perdut en temps de Wormius, com s'indica en la nota preliminar (hi ha, tanmateix, una vaga explicació d'una còpia secreta que hauria aparegut a San Francisco en aquest segle i s'hauria cremat més tard). I no hi ha cap senyal de la còpia grega que es va imprimir a Itàlia entre el 1500 i el 1550 des de l'incendi de la biblioteca de cert individu de Salem, al 1692. Una traducció anglesa feta pel Dr. Dee no es va imprimir mai, i només n'existeixen fragments recuperats del manuscrit original. Dels texts llatins que es conserven, se sap que un (del segle XV) és al British Museum, tancat amb clau, i un altre (del segle XVII) a la Bibliotheque Nationale de París. Una edició del segle XII es troba a la Biblioteca Widener a Harvard, i a la Biblioteca de la Universitat de Miskatonic, a Arkham; també a la Biblioteca de la Universitat de Buenos Aires. Probablement hi ha moltes més còpies secretes, i corre persistentment el rumor que una del segle XV forma part de la col.leció d'un cèlebre milionari americà. Una dienda encara més vaga afirma que la família Pickman de Salem ha preservat un text grec del segle XVI; però, si era així, es va esvair amb l'artista R. U. Pickman, que va desaparèixer en 1926. El llibre és severament prohibit per les autoritats de la major part dels països, i per totes les branques d'organitzacions eclesiàstiques. Llegir-lo porta conseqüències terribles. Va ser de rumors sobre aquest llibre (relativament poc conegut pel gran públic) que Robert W. Chambers va derivar la idea de la seva novel.la The King in Yellow (El rei de groc).

Cronologia

730 Al Azif és escrit a Damasc per Abdul Alhazred
950 Traduït al grec com a Necronomicon per Teodor Philetas
1050 Cremat pel Patriarca Miquel (i.e., el text grec). Es perd el text àrab.
1228 Olaus Wormius el tradueix del grec al llatí
1232 Edicións llatina i grega, prohibides pel Papa Gregori IX
14... Edició impresa en lletres gòtiques (Alemania)
15... Text grec imprès a Itàlia
16... Reimpressió espanyola de la versió llatina [probablement a Toledo, 1647]

Comentaris?

Esperem els vostres comentaris, crítiques, suggeriments, etc. Escriviu.


15/1/98
http://webspace.webring.com/people/gg/giorda/01histct.html
Copyright 1998 malacandra, los autores

This page hosted by Get your own Free Home Page

1
Hosting by WebRing.